ACTIVITATS JUNY
Des de aquí volem donar suport a totes les acampades de l’Estat, en especial als nostres companys de l’acampada de Sabadell per l’enorme feina que están realitzant, la nostre mes fraternal i carinyosa enhorabona.
També volem donar suport a tots els companys Grecs que lluiten a tota costa per la defensa dels drets de la classe trebalaldora, i repudiar els moviments de cop d’estat, deixant en evidència com s’imposa el mercat neoliberal: Amb les armes.
SALUT I ANARQUIA!
Les pensions ni tocarles!
Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes.
Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent.
Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d’esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.
L’aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida.
Fem una crida a fer sentir la nostra veu d’una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener.
Aturem la retallada de les pensions. Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!
27 de gener Vaga General!
El sindicat CGT ha decidit convocar Vaga General contra les retallades socials i l’atac al sistema de pensions pel 27 de gener, la CNT-AIT té com acord adherir-se a qualsevol convocatòria de Vaga General per tant s’adhereix a aquesta. És provable que s’hi afegeixin altres sindicats i organitzacions com Solidaridad Obrera, la COS, diversos moviments socials,etc. Informarem quan tinguem noves notícies.
Mobilitzacions de la CNT-AIT:
20 de gener a les 19h, concentració davant CCOO i UGT de Sabadell (Rambla 75).
26 de gener a les 18:30h, concentració davant l’Ajuntament de Terrassa.
27 de gener manifestació a Barcelona. Pl.Univeristat 17h.
A mesura que es convoquin nous actes, els penjarem a aquí.
Altres convocatòries:
Cacerolada davant l’Ajuntament de Sabadell el 25 de gener a les 20h. Convoca Sabadell contra les retallades, pels drets socials.
22 de gener manifestació a Barcelona. Pl de Sants a les 17h.
També a Euskadi i Navarra, la CNT es suma a la vaga convocada per ELA, LAB, STEE-EILAS, EHNE i HIRU.
Manifest de la CNT-AIT catalano-balear:
Durant els últims temps assistim a un debat sobre la necessitat de reformar el sistema de pensions amb el qual s’està emprant un llenguatge deliberatament alarmista (dràstics descensos del superàvit, desequilibri en els comptes de la Seguretat Social, etc), una mica que hem vingut veient durant tot l’any 2010, primer referit al balanç de 2009 i després, al finalitzar novembre, també al de 2010. El que per contra ningú ha explicat, és que en l’any 1999 no havia cap fons en el qual guardar i rendibilitzar el superàvit de la Seguretat Social, que s’anava segons venia, i no obstant això a la classe política i empresarial llavors li semblava bé el sistema de pensions.
Es segueix retallant també per on sempre: entre els treballadors, en actiu o en atur, i en general entre els més desfavorits. Prova d’això és que mentre, s’han aprovat una sèrie de nous beneficis fiscals per a les empreses, que per a 2011 li costaran a les arques públiques 230 milions d’euros, s’ha acordat eliminar l’ajuda de 426 euros a desocupats sense prestació ni subsidi, s’ha aprovat una pujada de l’IRPF i altra de l’IVA, imposats ambdós que afecten molt directament al conjunt dels treballadors… tot això sense oblidar la Reforma Laboral més agressiva per als treballadors en tota la història recent d’aquest país, en la qual es danya molt seriosament la negociació col·lectiva, s’abarateixen els acomiadaments i es fomenta el treball a jornada parcial amb la precarietat salarial que això implicarà.
I ara toca carregar-se també el sistema de pensions, tal vegada perquè l’Estat Espanyol és un dels països on menys negoci fa la banca amb els plans de pensions privats, i seguint la política que impera ara que hi ha crisi, ha d’aprofitar-se aquesta excusa d’or per a fer que els diners públics passada a ser privat com sigui. Tal vegada, perquè a compte de la crisi, que els Estats han convertit en carta blanca, estem assistint a la liquidació dels pocs drets i cobertura social que teníem els treballadors, en el que és un dels pitjors processos de liberalització de l’economia vists aquí i en la resta d’Europa.
Amb aquesta fi se’ns diu que l’actual sistema de pensions és insostenible. Convé, per tant, aclarir alguns aspectes:
1. Durant les últimes tres dècades les arques de la Seguretat Social no han deixat mai d’estar en superàvit. Dita d’altra forma, durant els últims trenta anys el muntant total reportat en concepte de quotes que paguem a la Seguretat Social ha estat superior a la despesa total efectuat en pensions, subsidis i prestacions de tota classe. En 2010 el superàvit va anar de 11.100 milions d’euros. El Govern va crear en l’any 2000 el Fons de Reserva de la Seguretat Social, en el qual s’ha anat “guardant” una part d’aquest superàvit. En l’any de la seva creació el Fons tenia 604 milions d’euros; en 2009 va arribar els 60.022 milions d’euros.
Segons l’informe anual més recent (2009) de la Direcció general d’Assegurances i Fons de Pensions, depenent del Ministeri d’Economia i Hisenda, el pes del Fons de Pensions espanyol sobre l’economia del país se situa en un 8,1% del PIB, una de les taxes més baixes d’entre els estats que figuren en el mostreig, que inclou majoritàriament països rics. De fet, la mitjana ponderada resultant de totes les taxes del mostreig dóna un 67,1% del PIB enfront del 8,1 de l’Estat Espanyol.
2. Convé recordar que la reforma laboral (35/2010 de 17 de setembre) incrementarà la intermitència de les cotitzacions per a la pensió, a l’incrementar la temporalitat i les trajectòries laborals discontínues (ocupació temporal – atur – ocupació fixa – ERO – atur – ocupació temporal).
Així mateix la tendència de la temporalitat passarà de ser un”efecte edat”, (els temporals són joves i arribats a certa edat tendeixen a tenir contractes fixos, estadísticament parlant) a ser un “efecte generació” estenent la temporalitat a qualsevol edat i sector econòmic fruit de les des-regulacions en el mercat de treball, sobretot les recents. El que provocarà que la pensió resultant en el moment de la jubilació sigui de misèria.
3. Tant augmentar l’edat de jubilació com incrementar els anys per a calcular la pensió suposen un clar atac als drets aconseguits pels treballadors al llarg de les seves lluites: la primera opció suposaria dos anys menys de pensions treballant dos anys més (o el que és el mateix: una pèrdua de quatre anys); la segona provocarà que s’incloguin molts trams de les trajectòries laborals discontínues rebaixant la pensió ultima.
4. Amb la reforma busquen doncs, dos objectius: a) retallar el “salari diferit”, és a dir la part de salaris pagada per cotitzacions i que és retornada a la jubilació i b) forçar la situació per a promoure la privatització de les mateixes (independentment que s’incentivin per altres vies les privades). En la mesura que la classe treballadora vegi que la pensió pública que li queda és molt baixa, es plantejarà fer-se plans de pensions privats. És per aquesta via lenta per la qual el capital financer pot clavar la dent a una massa importantíssima de capital que estava “fora de mercat” en mans de la Seguretat Social i l’Estat. D’altra banda, no ens oblidem que les pensions privades segueixen sent objecte d’importants desgravaments fiscals des de fa molts anys, i aquests desgravaments mai es toquen.
Les nostres alternatives:
Si arriba a haver problemes de finançament, es podran finançar també amb impostos com en altres països:Impostos al capital financer; eliminar els màxims de cotització per a les rendes altes (fent una redistribució més justa de la renda) i abolir els desgravaments per sistemes privats de pensions.Fomentar la incorporació de la dona al mercat de treball (per exemple millors baixes de maternitat/paternitat), amb una taxa similar a la d’altres estats europeus, el nombre de cotitzadors augmentaria.
A més de les mesures a curt-mig termini que hem citat, la classe treballadora ha de, en paral·lel, establir una crítica radical al sistema capitalista que ens està col·locant als peus dels sacrosants comprats amb el beneplàcit del govern de torn. Els treballadors i treballadores hem de seguir la senda de la mobilització i la lluita esbossades el 29-S, que en no pocs llocs i sectors va sobrepassar als tebis sindicats oficials en les seves mobilitzacions per, en definitiva, anar fixant les bases d’un profund canvi de sistema per altre més just i igualitari, un sistema per a les persones i no els diners.
Hem de respondre a aquests atacs, per això, el 27 de Gener, Vaga general! I la lluita, el dia a dia. Mentre els sindicats pactistes CCOO i UGT li fan el joc al govern, la CNT-AIT es posiciona fermament contra la reforma de les pensions, així com de la reforma laboral i la resta de retallades perquè els i les de sempre paguem la crisi dels rics.
CNT-AIT Catalunya i Balears
www.cnt.cat
font: http://cntsabadell.wordpress.com/2011/01/13/27-de-gener-vaga-general/
Prou abusos policials
I ja no només això, prou malbaratar els diners de les ciutadanes i ciutadans de Sabadell en “cossos policials d’èlit”. La broma ja ha durat prou. Es va argumentar la creació d’aquests cossos policials ( intervenció ràpida etc…) ja que es suposa que anaven a suplir el buit de seguretat que provocava que a la ciutat encara no s’hi hagués desplegat el cos policial autonòmic. Però ara ja fa temps que estem patint la presència de mossos d’esquadra a la ciutat.
D’aquesta manera queda totalment inutilitzada l’argumentació tant del “senyor” Manau com d’en Bustos de que aquest cos segueixi actuant, amb un modus operandi completament feixista i d’una violència injustificada, a la ciutat de Sabadell.
Prou abussos policials! Fora URP’s de Sabadell!
Xerrada,Sopar i Concerts per Can Piella!
Tots els diners recollits es destinaran al projecte de Can Piella.
Nou lloc web de l’Ateneu!
Hem creat aquest nou lloc web per posar-vos al dia de tota la activitat desenvolupada a l’ateneu, a la ciutat, al món… Que sapigueu que ja en teniem una! Aquí l’adjunto, però a partir d’ara actualitzarem en aquesta.
Salut!
